Manifest per la salut aliment\u00e0ria<\/h2><\/div>Una bona alimentaci\u00f3 \u00e9s la base de bona salut. Tot i aix\u00f2, avui dia l\u2019alimentaci\u00f3 insana s\u2019ha convertit en una q\u00fcesti\u00f3 de salut p\u00fablica de primer ordre a l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n
En analitzar les dades sobre salut, riscos sanitaris i causes de mort i malaltia a tot el m\u00f3n, apareix una evid\u00e8ncia realment inquietant: menjar ens emmalalteix. A aquesta segueixen altres evid\u00e8ncies: menjar \u00e9s el que m\u00e9s ens emmalalteix; i menjar ens emmalalteix cada cop m\u00e9s.<\/p>\n
L\u2019alimentaci\u00f3 insana est\u00e0 directament implicada en les malalties principals que afecten la poblaci\u00f3. El sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat, les malalties cardiovasculars o la diabetis tipus II en s\u00f3n una bona mostra.<\/p>\n
L\u2019evoluci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a de l\u2019exc\u00e9s de pes i l\u2019obesitat infantil<\/strong> a l\u2019Estat espanyol \u00e9s alarmant i preocupant. En tan sols dues d\u00e8cades, les xifres s\u2019han triplicat i actualment, el nostre pa\u00eds encap\u00e7ala la llista de poblaci\u00f3 infantil amb exc\u00e9s de pes a Europa, sent a m\u00e9s una de les m\u00e9s altes del m\u00f3n. Un de cada dos nens t\u00e9 sobrep\u00e8s a l\u2019Estat espanyol (45% en nens, 40% en nenes). El sobrep\u00e8s infantil no \u00e9s nom\u00e9s un problema actual, sin\u00f3 que suposa un llast de salut que arrossegaran la resta de les seves vides, tot deixant seq\u00fceles dif\u00edcils de revertir. L\u2019obesitat infantil augmenta considerablement el risc d\u2019una varietat de situacions adverses per a la salut: diabetis tipus II, apnea obstructiva del son, hipertensi\u00f3, dislipid\u00e8mia, s\u00edndrome metab\u00f2lica, problemes cardiovasculars i fins i tot c\u00e0ncer i trastorns de la conducta. Tot plegat implica una reducci\u00f3 de la seva esperan\u00e7a de vida en m\u00e9s de deu anys. El control de l\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s, doncs, s\u2019hauria d\u2019iniciar en la inf\u00e0ncia. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 molt sensible i vulnerable a la mala alimentaci\u00f3, per aix\u00f2 cal donar una gran prioritat a la prevenci\u00f3 de l\u2019obesitat infantil. La poblaci\u00f3 adulta no es queda enrere. Les darreres dades indiquen que, per sexes, el 47% dels homes i el 33% de les dones tenen exc\u00e9s de pes i un 14% i un 17,5% s\u00f3n obesos, respectivament. L\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s s\u2019associen a un gran nombre de malalties i problemes de salut, com ara malalties cardiovasculars, diabetis, colesterol, trastorns de l\u2019aparell locomotor o alteracions psicosocials.<\/p>\nLes malalties cardiovasculars<\/strong> tenen un vincle amb el 40% de totes les morts a l\u2019Estat espanyol. Hi ha una correlaci\u00f3 clara i \u00e0mpliament documentada entre la prevalen\u00e7a de malalties cardiovasculars i els seg\u00fcents elements de la dieta:<\/p>\n\n- Excessiu consum de greixos saturats<\/li>\n
- Baix consum de fruites, verdures i cereals sense refinar<\/li>\n
- Excessiu consum de sal<\/li>\n<\/ul>\n
Pel que fa a la diabetis<\/strong>, s\u2019ha demostrat que, sense cap dubte, la diabetis tipus II est\u00e0 estretament relacionada amb la dieta insana, concretament, amb el consum excessiu de sucres afegits1<\/a><\/sup>. L\u2019estudi m\u00e9s recent sobre la prevalen\u00e7a d\u2019aquesta malaltia ha revelat que a l\u2019Estat espanyol, l\u201911,2% de la poblaci\u00f3 (m\u00e9s de cinc milions de persones) saben que tenen diabetis, per\u00f2, a m\u00e9s, hi ha un altre percentatge de persones que pateixen la malaltia i no ho saben. Parlem de gaireb\u00e9 un 30% de la poblaci\u00f3 amb problemes de glucosa. La diabetis \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s freq\u00fcent en homes que en dones i el doble de freq\u00fcent en les persones obeses que en les no obeses.<\/p>\nDes del punt de vista econ\u00f2mic, les tres malalties juntes suposen gaireb\u00e9 el 20% de la despesa sanit\u00e0ria anual a l\u2019Estat espanyol. Dit d\u2019una altra manera, un de cada 5 \u20ac que gasta la sanitat p\u00fablica a l\u2019Estat ho inverteix a tractar de guarir la malaltia que genera, entre altres factors, l\u2019alimentaci\u00f3 insana.<\/p>\n
Alguna cosa est\u00e0 passant amb la nostra dieta quan en els \u00faltims anys s\u2019observa un creixent clam de veus (encap\u00e7alades per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut) que alerten dels seus perills, quan es creen centenars de campanyes ciutadanes a diversos pa\u00efsos, quan hi ha una resposta creixent (tot i que encara molt t\u00edmida) d\u2019algunes administracions en forma d\u2019intervenci\u00f3 sobre els preus dels aliments insans, la regulaci\u00f3 de la publicitat adre\u00e7ada al p\u00fablic infantil o l\u2019etiquetatge d\u2019aliments fent-ho m\u00e9s clar i entenedor. Ja es pot constatar emp\u00edricament un canvi de consum que va virant, encara que lentament i de forma desigual en funci\u00f3 del grup social, cap a aliments que es promocionen (de vegades fins i tot ho s\u00f3n) com a locals, frescos, naturals, sans o nutritius. Lamentablement, tres quartes parts de la nostra dieta no n\u2019\u00e9s res, i \u00e9s un fet comprovable. En algun moment de la hist\u00f2ria recent, alimentar-nos va passar de ser un acte nutritiu a ser una causa de malaltia.<\/p>\n
Pand\u00e8mia mundial<\/strong><\/p>\nSegons les \u00faltimes dades del macroestudi Global Burden of Disease (C\u00e0rrega mundial de morbiditat), publicat recentment a The Lancet<\/em>2<\/a><\/sup>, una dieta inadequada \u00e9s el factor de risc que m\u00e9s problemes causa en la nostra salut i responsable del 21% de les morts evitables. Dit d\u2019una altra manera: gaireb\u00e9 1 de cada 4 persones al m\u00f3n mor a causa d\u2019una dieta inadequada i aquesta mort podria ser evitable.<\/p>\nEn conjunt, una dieta inadequada \u00e9s el que m\u00e9s problemes causa a la nostra salut. L\u2019estudi ha analitzat 14 factors de risc relatius a l\u2019alimentaci\u00f3 per separat que, en combinaci\u00f3, van ser responsables del 21% de les morts.<\/p>\n
Aquestes dades estan corroborades en els darrers informes per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, que destaca l\u2019alimentaci\u00f3 insana com la crisi de salut m\u00e9s important a nivell mundial i com la principal causa mundial de les discapacitats. Per exemple, l\u2019obesitat i l\u2019exc\u00e9s de pes, segons aquesta organitzaci\u00f3 internacional, \u00e9s responsable del 44% de la c\u00e0rrega de diabetis i el 23% de la c\u00e0rrega de cardiopaties isqu\u00e8miques, i entre el 7% i el 41% de la c\u00e0rrega d\u2019alguns tipus de c\u00e0ncer s\u00f3n atribu\u00efbles al sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat.<\/p>\n
Una de cada tres persones al m\u00f3n pateix obesitat, un 23% m\u00e9s que el 1980. A Europa la xifra s\u2019eleva al 58%, \u00e9s a dir, una de cada dues.<\/p>\n
El risc de mort primerenca augmenta al voltant del 30% cada 15 quilograms extres.<\/p>\n
A deu pa\u00efsos europeus, incl\u00f2s l\u2019Estat espanyol, les investigacions mostren que l\u2019obesitat duplica les probabilitats de no poder viure una vida activa normal.<\/p>\n
En el cas de l\u2019Estat espanyol, a m\u00e9s, es constata que el factor de risc principal que est\u00e0 reduint la salut de la poblaci\u00f3 \u00e9s l\u2019alimentari.<\/p>\n
En vista de tot aix\u00f2, la lluita contra les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mala alimentaci\u00f3 hauria de ser una prioritat absoluta de les administracions competents.<\/p>\n
No afecta tothom per igual<\/strong><\/p>\nEls estudis mostren que el consum d\u2019aliments insans i els impactes en salut associats a aquest consum difereixen molt i sistem\u00e0ticament entre els diferents grups socials. No tothom menja igual de sa i no \u00e9s degut a una elecci\u00f3 individual, sin\u00f3 a un conjunt de causes i efectes estructurals. De la mateixa manera que la salut ve determinada per la nostra renda, tamb\u00e9 ho \u00e9s la nostra dieta i, com en una carambola, els problemes de salut que genera aquesta dieta. Una desigualtat en salut \u00e9s un tipus especial de difer\u00e8ncia en salut, o en els factors amb m\u00e9s influ\u00e8ncia sobre la salut, en la qual els grups socialment desavantatjats sistem\u00e0ticament experimenten pitjor salut o m\u00e9s riscos de salut que els grups m\u00e9s rellevants. Podem ressaltar tres aspectes b\u00e0sics en aquest fenomen:<\/p>\n
En primer lloc, les difer\u00e8ncies es produeixen entre els grups m\u00e9s rellevants socialment (amb posicions m\u00e9s altes a la jerarquia de riquesa, poder i\/o prestigi) i tots els altres. En segon lloc, les difer\u00e8ncies s\u00f3n sistem\u00e0tiques i, finalment, poden modificar-se pol\u00edticament. Una de les funcions de la salut p\u00fablica, i de la seva exist\u00e8ncia, hauria de ser reduir i eliminar aquestes desigualtats, entre altres coses. Tanmateix, paral\u00b7lelament al concepte de desigualtat en salut \u2013que indica importants difer\u00e8ncies de salut sistem\u00e0tiques i evitables entre diferents grups socials\u2013 apareix el de desigualtat en alimentaci\u00f3; i paral\u00b7lel al concepte de salut p\u00fablica apareix el d\u2019alimentaci\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 els seus efectes transcendeixen l\u2019\u00e0mbit particular i entren al col\u00b7lectiu, al de les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n
\u00c9s obligaci\u00f3 de les administracions competents lluitar per una alimentaci\u00f3 justa, sana i equitativa dins de les seves societats. Els darrers informes dedicats a les desigualtats socials assenyalen que els dos determinants socials m\u00e9s importants en els impactes sobre la salut de les alimentacions insanes s\u00f3n la classe social i el g\u00e8nere.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 contrasta amb certa ideologia dominant, segons la qual emmalaltir o morir prematurament estaria condicionat principalment per la nostra her\u00e8ncia gen\u00e8tica i els nostres h\u00e0bits de salut lliurement elegits (no engreixar-se, fer exercici, beure amb moderaci\u00f3, no fumar, etc.), de la mateixa manera que menjar m\u00e9s o menys sa dependria sobretot de nosaltres i nosaltres, sent l\u2019alimentaci\u00f3 un acte purament individual pr\u00e0cticament independent dels fen\u00f2mens socials i col\u00b7lectius. Menjar ins\u00e0 seria fruit d\u2019una decisi\u00f3 individual pr\u00e8via (cada persona seria culpable de les pr\u00f2pies malalties per \u201cno haver-se cuidat\u201d).<\/p>\n
Els sotasignats, per contra, constatem que l\u2019alimentaci\u00f3 insana no \u00e9s un problema individual. \u00c9s una pand\u00e8mia amb causes clarament sist\u00e8miques i estructurals. Davant aquestes causes, no serveixen les mesures amables basades en petites campanyes educatives sobre bons h\u00e0bits alimentaris. Com en altres problem\u00e0tiques estructurals que afecten la major part de la poblaci\u00f3, les respostes han de ser pol\u00edtiques i coordinades.<\/p>\n
Hi ha la necessitat duna pol\u00edtica p\u00fablica que abordi decididament el conjunt de causes comprovades ja emp\u00edricament i denunciades per tots els organismes internacionals independents.\u00c9s imprescindible una pol\u00edtica p\u00fablica forta que modifiqui els aspectes socials, econ\u00f2mics i culturals que provoquen l\u2019alimentaci\u00f3 insana.<\/p>\n
S\u2019hi pot actuar i si es fa, s\u2019aconsegueixen resultats. Les pol\u00edtiques p\u00fabliques adequades poden modificar els h\u00e0bits alimentaris de la poblaci\u00f3 i aix\u00f2 t\u00e9 uns beneficis per a la salut inq\u00fcestionables.<\/p>\n
Com es va convertir l\u2019alimentaci\u00f3 en un problema? <\/strong><\/p>\nNo hi ha una ra\u00f3 \u00fanica que expliqui l\u2019actual epid\u00e8mia d\u2019alimentaci\u00f3 insana. \u00c9s la combinaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie de factors, per\u00f2 el m\u00e9s important de tots \u00e9s sens dubte el canvi del nostre patr\u00f3 alimentari, que ha suposat un increment molt significatiu del consum d\u2019aliments amb alt contingut de greixos insans, sucres afegits i sal. A l\u2019Estat espanyol ha augmentat el consum d\u2019aquests tres components cr\u00edtics entre un 40-70% (en funci\u00f3 del nutrient). Els sucres afegits, els greixos insans o l\u2019exc\u00e9s de sal no viatgen al buit, no es teletransporten a les nostres boques: el vehicle principal que els allotja \u00e9s l\u2019alimentaci\u00f3 processada. Actualment, el 70% de la nostra dieta es basa en aliments processats. I no estem parlant de processos de manipulaci\u00f3 tradicionals com el tall en llesques, desossat, picat, pelat, trituraci\u00f3, tall, neteja, desgreixat, espellofat, m\u00f2lt o refrigeraci\u00f3, ni d\u2019altres processats m\u00ednims, sin\u00f3 de l\u2019absoluta predomin\u00e0ncia de productes amb ingredients afegits per tal d\u2019alterar-ne les qualitats organol\u00e8ptiques (sabor, aspecte i textura) o les seves caracter\u00edstiques de conservaci\u00f3, transport, emmagatzematge o preu.<\/p>\n
La progressiva industrialitzaci\u00f3 dels nostres aliments \u00e9s un factor, per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n la progressiva desconnexi\u00f3 entre la poblaci\u00f3 i els aliments, el seu origen, varietat, temporalitat, cuina i cultura, combinat amb un \u00fas constant sofisticat de promoci\u00f3 i persuasi\u00f3 per part de les grans corporacions aliment\u00e0ries.<\/p>\n
Les corporacions aliment\u00e0ries han esdevingut un agent poderos\u00edssim amb enorme capacitat de condicionar el sistema de producci\u00f3 i consum alimentari. El seu enorme pes tamb\u00e9 influeix de manera notable en les decisions pol\u00edtiques, i s\u2019ha convertit en un dels principals lobbies al m\u00f3n i tamb\u00e9 a l\u2019Estat i la resta d\u2019Administracions. Nom\u00e9s cal recordar la seva obsessi\u00f3 per no diferenciar aliments amb bon o mal perfil nutricional, fet que ha derivat en el bloqueig sistem\u00e0tic de tota iniciativa acad\u00e8mica i pol\u00edtica que intenti aplicar els diferents models de perfils nutricionals existents actualment, entre ells, els aprovats per l\u2019oficina de l\u2019OMS a Europa o els que segueixen enterrats al calaix de l\u2019Administraci\u00f3 europea des del 2009. Perfils que han demostrat la seva utilitat per elaborar pol\u00edtiques p\u00fabliques que intentin limitar el consum o publicitat dels aliments amb un perfil nutricional pitjor.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a la seva acci\u00f3, tenim una abs\u00e8ncia gaireb\u00e9 total de pol\u00edtiques p\u00fabliques que aborda el tema de l\u2019alimentaci\u00f3 insana com es mereix en virtut de la gravetat dels impactes que est\u00e0 generant. L\u2019estrat\u00e8gia desenvolupada per les administracions per combatre l\u2019obesitat, el sobrep\u00e8s, la diabetis, les malalties cardiovasculars i altres malalties associades s\u2019ha focalitzat a atribuir la responsabilitat a les decisions individuals i no als determinants socials que han fet que una de cada cinc persones emmalalteixen a causa del que mengen.<\/p>\n
No nom\u00e9s salut<\/strong><\/p>\nEl sistema alimentari actual, basat en l\u2019alta industrialitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria, l\u2019especulaci\u00f3 financera amb l\u2019alimentaci\u00f3 i l\u2019abandonament de la prefer\u00e8ncia comunit\u00e0ria, t\u00e9 m\u00faltiples efectes nocius. Un dels m\u00e9s importants \u00e9s la destrucci\u00f3 de l\u2019agricultura familiar i dels sistemes alimentaris locals. La desaparici\u00f3 de l\u2019agricultura i la ramaderia familiars no deixa cap dubte.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, les persones dedicades a l\u2019agricultura i la ramaderia cada cop tenen menys eines per poder produir i amb m\u00e9s condicionants que en dificulten la viabilitat econ\u00f2mica. A aix\u00f2 s\u2019uneix l\u2019alta concentraci\u00f3 de les corporacions aliment\u00e0ries i de distribuci\u00f3, cosa que dificulta un mercat lliure, i hi ha una posici\u00f3 de domini sobre la part agr\u00e0ria.<\/p>\n
Al mateix temps, a causa de diferents acords comercials tendents a la globalitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria, es permet la introducci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea d\u2019aliments en la producci\u00f3 dels quals s\u2019utilitzen subst\u00e0ncies prohibides a la mateixa UE. \u00c9s a dir, no hi ha reciprocitat en les condicions de producci\u00f3 de la UE i les importacions procedents de tercers pa\u00efsos. El model de producci\u00f3 europeu \u00e9s el m\u00e9s exigent del m\u00f3n pel que fa als requisits higi\u00e8nics sanitaris de producci\u00f3, cosa que hauria de ser una garantia per al consumidor europeu. No obstant aix\u00f2, es permet l\u2019entrada d\u2019aliments que no compleixen aquests est\u00e0ndards, tirant per terra els esfor\u00e7os de les productores i productors comunitaris.<\/p>\n
Aquests condicionants exigits per les autoritats comunit\u00e0ries a la producci\u00f3 agr\u00e0ria comunit\u00e0ria suposen, a m\u00e9s, un sobrecost per a l\u2019agricultura i la ramaderia europees. Tot i aix\u00f2, els preus en origen s\u00f3n cada vegada m\u00e9s baixos, mentre que els preus al consumidor final es mantenen o fins i tot augmenten en plena crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n
Per tant, les corporacions aliment\u00e0ries i la distribuci\u00f3 no nom\u00e9s pressionen les consumidores i consumidors per guiar la seva elecci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 el m\u00f3n agrari, amb una clara posici\u00f3 de domini a tot el mercat, des de la granja a la taula.<\/p>\n
En els darrers 50 anys, a l\u2019Estat espanyol s\u2019han perdut 112 explotacions al dia i, darrerament, la intensitat de l\u2019extinci\u00f3 s\u2019ha incrementat: en els darrers 8 anys s\u00f3n 255 les p\u00e8rdues al dia. I no nom\u00e9s a la fase productiva, qualsevol iniciativa a petita escala en les fases de transformaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 tendeix a seguir la mateixa sort.<\/p>\n
Les grans corporacions aliment\u00e0ries i la gran distribuci\u00f3 s\u00f3n, literalment, el negoci alimentari. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s i pitjor: s\u00f3n aquests dos actors els que ostenten el poder de determinar qu\u00e8 es produeix, on, com i quin preu, i tamb\u00e9 qu\u00e8 es menja, on, com i quin preu. El binomi gran corporaci\u00f3 aliment\u00e0ria i gran distribuci\u00f3 t\u00e9 el monopoli de l\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n
El sistema alimentari globalitzat t\u00e9 la seva contrapart al camp, ja que les corporacions aliment\u00e0ries i de distribuci\u00f3 busquen models agraris sense agricultors; poc respectuosos amb el medi ambient; que aposten pels cultius transg\u00e8nics i, quan estigui perm\u00e8s, per animals clonats i que busquen productes globalitzats i estandarditzats, convertits en commodity, amb qu\u00e8 s\u2019especula als mercats financers.<\/p>\n
El sistema agrari globalitzat impacta directament al medi ambient, provocant la p\u00e8rdua de biodiversitat, l\u2019aparici\u00f3 de subst\u00e0ncies com a pesticides i nitrats a les aig\u00fces superficials i subterr\u00e0nies, la p\u00e8rdua de mat\u00e8ria org\u00e0nica del s\u00f2l, l\u2019acidificaci\u00f3, etc.<\/p>\n
Aquest model corporatiu est\u00e0 despla\u00e7ant i destruint el model d\u2019agricultura social i sostenible, respectuosa amb el medi ambient, que fixa la poblaci\u00f3 al medi rural i que \u00e9s garant de seguretat aliment\u00e0ria, oferint productes diferenciats, nutritius i de proximitat en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s globalitzat.<\/p>\n
L\u2019alternativa<\/strong><\/p>\nEnfront d\u2019una dieta insana, basada en aliments altament processats, amb quantitats excessives de sucres afegits, greixos insans, sal i altres components que poden ser nocius per a la salut, hi ha un sistema alimentari alternatiu, cada cop m\u00e9s reconegut i buscat per la societat, basat en produccions d\u2019agricultura familiar i social, de proximitat, amb aliments de temporada, diversos, poc processats i altament nutritius.<\/p>\n
L\u2019alimentaci\u00f3 sana no ens ser\u00e0 proporcionada, majorit\u00e0riament, per les grans corporacions aliment\u00e0ries de gran format predominant a l\u2019actual sistema alimentari, sin\u00f3 que necessitem una agricultura i ramaderia amb moltes agricultores i agricultors, familiar, socialment responsable, que produeixi els seus aliments per a la majoria social del pa\u00eds.<\/p>\n
Per tot aix\u00f2:<\/p>\n
Considerem<\/strong> que les principals causes que ens trobem davant d\u2019un dels problemes de salut p\u00fablica m\u00e9s grans del pa\u00eds es troben en l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una pol\u00edtica integral que garanteixi el dret a una alimentaci\u00f3 adequada<\/strong>; la permissivitat perqu\u00e8 la promoci\u00f3 dels aliments processats s\u2019imposi a l\u2019entorn social, incloses les escoles i els centres educatius; la regulaci\u00f3 deficient de la publicitat i el m\u00e0rqueting<\/strong> d\u2019aquest tipus d\u2019aliments, especialment centrada en la poblaci\u00f3 infantil; la manca de reglamentaci\u00f3 perqu\u00e8 la informaci\u00f3 que arriba als consumidors sobre aquests productes sigui vera\u00e7<\/strong>, no indueixi a confusi\u00f3 i frau i adverteixi clarament dels seus riscos; i la manca de pol\u00edtiques impositives<\/strong> que ajudin a reduir el consum de certs aliments insans, promovent els que s\u00ed que ho s\u00f3n.<\/p>\nLes nostres demandes<\/strong><\/p>\nLes associacions, organitzacions socials i professionals que subscrivim aquest manifest ens agrupem a l\u2019Alian\u00e7a per una Alimentaci\u00f3 Saludabl<\/a><\/strong>e per demanar el desenvolupament i la implementaci\u00f3 urgent d\u2019una pol\u00edtica que reverteixi la situaci\u00f3 actual. En concret, demanem<\/strong>:<\/p>\n\n- La regulaci\u00f3 estricta de la publicitat d\u2019aliments i begudes malsanes dirigida a la inf\u00e0ncia<\/strong>, transformant l\u2019actual Codi PAOS i el mecanisme d\u2019autoregulaci\u00f3 en una normativa de compliment obligat que prohibeixi les diferents formes de publicitat d\u2019aliments insans dirigides a la inf\u00e0ncia.<\/li>\n
- Establir un etiquetatge obligatori per a tots els productes alimentaris i begudes<\/strong> que indiqui de manera senzilla i clara si contenen altes, mitges o baixes quantitats dels ingredients implicats en les malalties vinculades al consum excessiu, en funci\u00f3 de les recomanacions de l\u2019OMS. Les etiquetes han d\u2019advertir clarament del risc que significa el consum habitual de productes amb continguts alts d\u2019aquests ingredients.<\/li>\n
- Prohibir l\u2019etiquetatge d\u2019aliments amb mencions com a \u201cnatural\u201d, \u201cartesanal\u201d i altres que consisteixin en frau i que portin a la confusi\u00f3 del consumidor<\/strong>, alhora que generen una falsa diferenciaci\u00f3 respecte als productes veritablement produ\u00efts d\u2019aquesta manera.<\/li>\n
- Garantir que als centres educatius hi hagi opcions saludables d\u2019alimentaci\u00f3<\/strong>, i que hi hagi un control efectiu de la publicitat i distribuci\u00f3 de l\u2019alimentaci\u00f3 malsana en totes les seves formes, modificant l\u2019actual Document de consens sobre l\u2019alimentaci\u00f3 en centres educatius per una normativa de compliment obligat que elimini les formes de publicitat, promoci\u00f3 i distribuci\u00f3 d\u2019aliments malsans als centres educatius.<\/li>\n
- Incloure mesures impositives<\/strong> sobre els aliments malsans que permetin desincentivar-ne el consum, aix\u00ed com reduir els impostos sobre les opcions aliment\u00e0ries saludables, en particular productes frescos o amb m\u00ednims processats. A m\u00e9s d\u2019actuar sobre el consum, aquestes mesures poden permetre obtenir ingressos que reverteixin en el finan\u00e7ament del sistema de salut.<\/li>\n
- Fomentar el desenvolupament de l\u2019agricultura i la ramaderia familiar, social, sostenible, orientada al dret a una alimentaci\u00f3 sana<\/strong> per al conjunt de la poblaci\u00f3, establint facilitats per a la transformaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 d\u2019aquest tipus de model de producci\u00f3.<\/li>\n
- Incorporar elements a l\u2019\u00e0mbit educatiu<\/strong> que actu\u00efn sobre l\u2019ambient alimentari ins\u00e0, actuacions com introduir elements de cuina i salut aliment\u00e0ria a l\u2019\u00e0mbit curricular, menjadors escolars de proximitat o els horts escolars.<\/li>\n<\/ol>\n<\/div>
Notes al peu:<\/strong><\/p>\n<\/a>1. Cal recordar que el 80% del sucre consumit a l\u2019Estat espanyol \u00e9s d\u2019importaci\u00f3, amb la qual cosa a m\u00e9s dels aspectes destacats en salut, cal afegir-hi els impactes ambientals i socials. Si consum\u00edssim nom\u00e9s el sucre local, no superar\u00edem el l\u00edmit recomanat per l\u2019OMS.<\/p>\n<\/a>2. http:\/\/www.thelancet.com\/journals\/lancet\/article\/PIIS0140-6736(15)60692-4\/fulltext<\/a><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>
Una bona alimentaci\u00f3 \u00e9s la base de bona salut. Tot i aix\u00f2, avui dia l\u2019alimentaci\u00f3 insana s\u2019ha convertit en una q\u00fcesti\u00f3 de salut p\u00fablica de primer ordre a l\u2019Estat espanyol.<\/p>\n
En analitzar les dades sobre salut, riscos sanitaris i causes de mort i malaltia a tot el m\u00f3n, apareix una evid\u00e8ncia realment inquietant: menjar ens emmalalteix. A aquesta segueixen altres evid\u00e8ncies: menjar \u00e9s el que m\u00e9s ens emmalalteix; i menjar ens emmalalteix cada cop m\u00e9s.<\/p>\n
L\u2019alimentaci\u00f3 insana est\u00e0 directament implicada en les malalties principals que afecten la poblaci\u00f3. El sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat, les malalties cardiovasculars o la diabetis tipus II en s\u00f3n una bona mostra.<\/p>\n
L\u2019evoluci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a de l\u2019exc\u00e9s de pes i l\u2019obesitat infantil<\/strong> a l\u2019Estat espanyol \u00e9s alarmant i preocupant. En tan sols dues d\u00e8cades, les xifres s\u2019han triplicat i actualment, el nostre pa\u00eds encap\u00e7ala la llista de poblaci\u00f3 infantil amb exc\u00e9s de pes a Europa, sent a m\u00e9s una de les m\u00e9s altes del m\u00f3n. Un de cada dos nens t\u00e9 sobrep\u00e8s a l\u2019Estat espanyol (45% en nens, 40% en nenes). El sobrep\u00e8s infantil no \u00e9s nom\u00e9s un problema actual, sin\u00f3 que suposa un llast de salut que arrossegaran la resta de les seves vides, tot deixant seq\u00fceles dif\u00edcils de revertir. L\u2019obesitat infantil augmenta considerablement el risc d\u2019una varietat de situacions adverses per a la salut: diabetis tipus II, apnea obstructiva del son, hipertensi\u00f3, dislipid\u00e8mia, s\u00edndrome metab\u00f2lica, problemes cardiovasculars i fins i tot c\u00e0ncer i trastorns de la conducta. Tot plegat implica una reducci\u00f3 de la seva esperan\u00e7a de vida en m\u00e9s de deu anys. El control de l\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s, doncs, s\u2019hauria d\u2019iniciar en la inf\u00e0ncia. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 molt sensible i vulnerable a la mala alimentaci\u00f3, per aix\u00f2 cal donar una gran prioritat a la prevenci\u00f3 de l\u2019obesitat infantil. La poblaci\u00f3 adulta no es queda enrere. Les darreres dades indiquen que, per sexes, el 47% dels homes i el 33% de les dones tenen exc\u00e9s de pes i un 14% i un 17,5% s\u00f3n obesos, respectivament. L\u2019obesitat i el sobrep\u00e8s s\u2019associen a un gran nombre de malalties i problemes de salut, com ara malalties cardiovasculars, diabetis, colesterol, trastorns de l\u2019aparell locomotor o alteracions psicosocials.<\/p>\n Les malalties cardiovasculars<\/strong> tenen un vincle amb el 40% de totes les morts a l\u2019Estat espanyol. Hi ha una correlaci\u00f3 clara i \u00e0mpliament documentada entre la prevalen\u00e7a de malalties cardiovasculars i els seg\u00fcents elements de la dieta:<\/p>\n Pel que fa a la diabetis<\/strong>, s\u2019ha demostrat que, sense cap dubte, la diabetis tipus II est\u00e0 estretament relacionada amb la dieta insana, concretament, amb el consum excessiu de sucres afegits1<\/a><\/sup>. L\u2019estudi m\u00e9s recent sobre la prevalen\u00e7a d\u2019aquesta malaltia ha revelat que a l\u2019Estat espanyol, l\u201911,2% de la poblaci\u00f3 (m\u00e9s de cinc milions de persones) saben que tenen diabetis, per\u00f2, a m\u00e9s, hi ha un altre percentatge de persones que pateixen la malaltia i no ho saben. Parlem de gaireb\u00e9 un 30% de la poblaci\u00f3 amb problemes de glucosa. La diabetis \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s freq\u00fcent en homes que en dones i el doble de freq\u00fcent en les persones obeses que en les no obeses.<\/p>\n Des del punt de vista econ\u00f2mic, les tres malalties juntes suposen gaireb\u00e9 el 20% de la despesa sanit\u00e0ria anual a l\u2019Estat espanyol. Dit d\u2019una altra manera, un de cada 5 \u20ac que gasta la sanitat p\u00fablica a l\u2019Estat ho inverteix a tractar de guarir la malaltia que genera, entre altres factors, l\u2019alimentaci\u00f3 insana.<\/p>\n Alguna cosa est\u00e0 passant amb la nostra dieta quan en els \u00faltims anys s\u2019observa un creixent clam de veus (encap\u00e7alades per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut) que alerten dels seus perills, quan es creen centenars de campanyes ciutadanes a diversos pa\u00efsos, quan hi ha una resposta creixent (tot i que encara molt t\u00edmida) d\u2019algunes administracions en forma d\u2019intervenci\u00f3 sobre els preus dels aliments insans, la regulaci\u00f3 de la publicitat adre\u00e7ada al p\u00fablic infantil o l\u2019etiquetatge d\u2019aliments fent-ho m\u00e9s clar i entenedor. Ja es pot constatar emp\u00edricament un canvi de consum que va virant, encara que lentament i de forma desigual en funci\u00f3 del grup social, cap a aliments que es promocionen (de vegades fins i tot ho s\u00f3n) com a locals, frescos, naturals, sans o nutritius. Lamentablement, tres quartes parts de la nostra dieta no n\u2019\u00e9s res, i \u00e9s un fet comprovable. En algun moment de la hist\u00f2ria recent, alimentar-nos va passar de ser un acte nutritiu a ser una causa de malaltia.<\/p>\n Pand\u00e8mia mundial<\/strong><\/p>\n Segons les \u00faltimes dades del macroestudi Global Burden of Disease (C\u00e0rrega mundial de morbiditat), publicat recentment a The Lancet<\/em>2<\/a><\/sup>, una dieta inadequada \u00e9s el factor de risc que m\u00e9s problemes causa en la nostra salut i responsable del 21% de les morts evitables. Dit d\u2019una altra manera: gaireb\u00e9 1 de cada 4 persones al m\u00f3n mor a causa d\u2019una dieta inadequada i aquesta mort podria ser evitable.<\/p>\n En conjunt, una dieta inadequada \u00e9s el que m\u00e9s problemes causa a la nostra salut. L\u2019estudi ha analitzat 14 factors de risc relatius a l\u2019alimentaci\u00f3 per separat que, en combinaci\u00f3, van ser responsables del 21% de les morts.<\/p>\n Aquestes dades estan corroborades en els darrers informes per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, que destaca l\u2019alimentaci\u00f3 insana com la crisi de salut m\u00e9s important a nivell mundial i com la principal causa mundial de les discapacitats. Per exemple, l\u2019obesitat i l\u2019exc\u00e9s de pes, segons aquesta organitzaci\u00f3 internacional, \u00e9s responsable del 44% de la c\u00e0rrega de diabetis i el 23% de la c\u00e0rrega de cardiopaties isqu\u00e8miques, i entre el 7% i el 41% de la c\u00e0rrega d\u2019alguns tipus de c\u00e0ncer s\u00f3n atribu\u00efbles al sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat.<\/p>\n Una de cada tres persones al m\u00f3n pateix obesitat, un 23% m\u00e9s que el 1980. A Europa la xifra s\u2019eleva al 58%, \u00e9s a dir, una de cada dues.<\/p>\n El risc de mort primerenca augmenta al voltant del 30% cada 15 quilograms extres.<\/p>\n A deu pa\u00efsos europeus, incl\u00f2s l\u2019Estat espanyol, les investigacions mostren que l\u2019obesitat duplica les probabilitats de no poder viure una vida activa normal.<\/p>\n En el cas de l\u2019Estat espanyol, a m\u00e9s, es constata que el factor de risc principal que est\u00e0 reduint la salut de la poblaci\u00f3 \u00e9s l\u2019alimentari.<\/p>\n En vista de tot aix\u00f2, la lluita contra les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mala alimentaci\u00f3 hauria de ser una prioritat absoluta de les administracions competents.<\/p>\n No afecta tothom per igual<\/strong><\/p>\n Els estudis mostren que el consum d\u2019aliments insans i els impactes en salut associats a aquest consum difereixen molt i sistem\u00e0ticament entre els diferents grups socials. No tothom menja igual de sa i no \u00e9s degut a una elecci\u00f3 individual, sin\u00f3 a un conjunt de causes i efectes estructurals. De la mateixa manera que la salut ve determinada per la nostra renda, tamb\u00e9 ho \u00e9s la nostra dieta i, com en una carambola, els problemes de salut que genera aquesta dieta. Una desigualtat en salut \u00e9s un tipus especial de difer\u00e8ncia en salut, o en els factors amb m\u00e9s influ\u00e8ncia sobre la salut, en la qual els grups socialment desavantatjats sistem\u00e0ticament experimenten pitjor salut o m\u00e9s riscos de salut que els grups m\u00e9s rellevants. Podem ressaltar tres aspectes b\u00e0sics en aquest fenomen:<\/p>\n En primer lloc, les difer\u00e8ncies es produeixen entre els grups m\u00e9s rellevants socialment (amb posicions m\u00e9s altes a la jerarquia de riquesa, poder i\/o prestigi) i tots els altres. En segon lloc, les difer\u00e8ncies s\u00f3n sistem\u00e0tiques i, finalment, poden modificar-se pol\u00edticament. Una de les funcions de la salut p\u00fablica, i de la seva exist\u00e8ncia, hauria de ser reduir i eliminar aquestes desigualtats, entre altres coses. Tanmateix, paral\u00b7lelament al concepte de desigualtat en salut \u2013que indica importants difer\u00e8ncies de salut sistem\u00e0tiques i evitables entre diferents grups socials\u2013 apareix el de desigualtat en alimentaci\u00f3; i paral\u00b7lel al concepte de salut p\u00fablica apareix el d\u2019alimentaci\u00f3 p\u00fablica, perqu\u00e8 els seus efectes transcendeixen l\u2019\u00e0mbit particular i entren al col\u00b7lectiu, al de les pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n \u00c9s obligaci\u00f3 de les administracions competents lluitar per una alimentaci\u00f3 justa, sana i equitativa dins de les seves societats. Els darrers informes dedicats a les desigualtats socials assenyalen que els dos determinants socials m\u00e9s importants en els impactes sobre la salut de les alimentacions insanes s\u00f3n la classe social i el g\u00e8nere.<\/p>\n Tot aix\u00f2 contrasta amb certa ideologia dominant, segons la qual emmalaltir o morir prematurament estaria condicionat principalment per la nostra her\u00e8ncia gen\u00e8tica i els nostres h\u00e0bits de salut lliurement elegits (no engreixar-se, fer exercici, beure amb moderaci\u00f3, no fumar, etc.), de la mateixa manera que menjar m\u00e9s o menys sa dependria sobretot de nosaltres i nosaltres, sent l\u2019alimentaci\u00f3 un acte purament individual pr\u00e0cticament independent dels fen\u00f2mens socials i col\u00b7lectius. Menjar ins\u00e0 seria fruit d\u2019una decisi\u00f3 individual pr\u00e8via (cada persona seria culpable de les pr\u00f2pies malalties per \u201cno haver-se cuidat\u201d).<\/p>\n Els sotasignats, per contra, constatem que l\u2019alimentaci\u00f3 insana no \u00e9s un problema individual. \u00c9s una pand\u00e8mia amb causes clarament sist\u00e8miques i estructurals. Davant aquestes causes, no serveixen les mesures amables basades en petites campanyes educatives sobre bons h\u00e0bits alimentaris. Com en altres problem\u00e0tiques estructurals que afecten la major part de la poblaci\u00f3, les respostes han de ser pol\u00edtiques i coordinades.<\/p>\n Hi ha la necessitat duna pol\u00edtica p\u00fablica que abordi decididament el conjunt de causes comprovades ja emp\u00edricament i denunciades per tots els organismes internacionals independents.\u00c9s imprescindible una pol\u00edtica p\u00fablica forta que modifiqui els aspectes socials, econ\u00f2mics i culturals que provoquen l\u2019alimentaci\u00f3 insana.<\/p>\n S\u2019hi pot actuar i si es fa, s\u2019aconsegueixen resultats. Les pol\u00edtiques p\u00fabliques adequades poden modificar els h\u00e0bits alimentaris de la poblaci\u00f3 i aix\u00f2 t\u00e9 uns beneficis per a la salut inq\u00fcestionables.<\/p>\n Com es va convertir l\u2019alimentaci\u00f3 en un problema? <\/strong><\/p>\n No hi ha una ra\u00f3 \u00fanica que expliqui l\u2019actual epid\u00e8mia d\u2019alimentaci\u00f3 insana. \u00c9s la combinaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie de factors, per\u00f2 el m\u00e9s important de tots \u00e9s sens dubte el canvi del nostre patr\u00f3 alimentari, que ha suposat un increment molt significatiu del consum d\u2019aliments amb alt contingut de greixos insans, sucres afegits i sal. A l\u2019Estat espanyol ha augmentat el consum d\u2019aquests tres components cr\u00edtics entre un 40-70% (en funci\u00f3 del nutrient). Els sucres afegits, els greixos insans o l\u2019exc\u00e9s de sal no viatgen al buit, no es teletransporten a les nostres boques: el vehicle principal que els allotja \u00e9s l\u2019alimentaci\u00f3 processada. Actualment, el 70% de la nostra dieta es basa en aliments processats. I no estem parlant de processos de manipulaci\u00f3 tradicionals com el tall en llesques, desossat, picat, pelat, trituraci\u00f3, tall, neteja, desgreixat, espellofat, m\u00f2lt o refrigeraci\u00f3, ni d\u2019altres processats m\u00ednims, sin\u00f3 de l\u2019absoluta predomin\u00e0ncia de productes amb ingredients afegits per tal d\u2019alterar-ne les qualitats organol\u00e8ptiques (sabor, aspecte i textura) o les seves caracter\u00edstiques de conservaci\u00f3, transport, emmagatzematge o preu.<\/p>\n La progressiva industrialitzaci\u00f3 dels nostres aliments \u00e9s un factor, per\u00f2 tamb\u00e9 ho s\u00f3n la progressiva desconnexi\u00f3 entre la poblaci\u00f3 i els aliments, el seu origen, varietat, temporalitat, cuina i cultura, combinat amb un \u00fas constant sofisticat de promoci\u00f3 i persuasi\u00f3 per part de les grans corporacions aliment\u00e0ries.<\/p>\n Les corporacions aliment\u00e0ries han esdevingut un agent poderos\u00edssim amb enorme capacitat de condicionar el sistema de producci\u00f3 i consum alimentari. El seu enorme pes tamb\u00e9 influeix de manera notable en les decisions pol\u00edtiques, i s\u2019ha convertit en un dels principals lobbies al m\u00f3n i tamb\u00e9 a l\u2019Estat i la resta d\u2019Administracions. Nom\u00e9s cal recordar la seva obsessi\u00f3 per no diferenciar aliments amb bon o mal perfil nutricional, fet que ha derivat en el bloqueig sistem\u00e0tic de tota iniciativa acad\u00e8mica i pol\u00edtica que intenti aplicar els diferents models de perfils nutricionals existents actualment, entre ells, els aprovats per l\u2019oficina de l\u2019OMS a Europa o els que segueixen enterrats al calaix de l\u2019Administraci\u00f3 europea des del 2009. Perfils que han demostrat la seva utilitat per elaborar pol\u00edtiques p\u00fabliques que intentin limitar el consum o publicitat dels aliments amb un perfil nutricional pitjor.<\/p>\n Gr\u00e0cies a la seva acci\u00f3, tenim una abs\u00e8ncia gaireb\u00e9 total de pol\u00edtiques p\u00fabliques que aborda el tema de l\u2019alimentaci\u00f3 insana com es mereix en virtut de la gravetat dels impactes que est\u00e0 generant. L\u2019estrat\u00e8gia desenvolupada per les administracions per combatre l\u2019obesitat, el sobrep\u00e8s, la diabetis, les malalties cardiovasculars i altres malalties associades s\u2019ha focalitzat a atribuir la responsabilitat a les decisions individuals i no als determinants socials que han fet que una de cada cinc persones emmalalteixen a causa del que mengen.<\/p>\n No nom\u00e9s salut<\/strong><\/p>\n El sistema alimentari actual, basat en l\u2019alta industrialitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria, l\u2019especulaci\u00f3 financera amb l\u2019alimentaci\u00f3 i l\u2019abandonament de la prefer\u00e8ncia comunit\u00e0ria, t\u00e9 m\u00faltiples efectes nocius. Un dels m\u00e9s importants \u00e9s la destrucci\u00f3 de l\u2019agricultura familiar i dels sistemes alimentaris locals. La desaparici\u00f3 de l\u2019agricultura i la ramaderia familiars no deixa cap dubte.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, les persones dedicades a l\u2019agricultura i la ramaderia cada cop tenen menys eines per poder produir i amb m\u00e9s condicionants que en dificulten la viabilitat econ\u00f2mica. A aix\u00f2 s\u2019uneix l\u2019alta concentraci\u00f3 de les corporacions aliment\u00e0ries i de distribuci\u00f3, cosa que dificulta un mercat lliure, i hi ha una posici\u00f3 de domini sobre la part agr\u00e0ria.<\/p>\n Al mateix temps, a causa de diferents acords comercials tendents a la globalitzaci\u00f3 aliment\u00e0ria, es permet la introducci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea d\u2019aliments en la producci\u00f3 dels quals s\u2019utilitzen subst\u00e0ncies prohibides a la mateixa UE. \u00c9s a dir, no hi ha reciprocitat en les condicions de producci\u00f3 de la UE i les importacions procedents de tercers pa\u00efsos. El model de producci\u00f3 europeu \u00e9s el m\u00e9s exigent del m\u00f3n pel que fa als requisits higi\u00e8nics sanitaris de producci\u00f3, cosa que hauria de ser una garantia per al consumidor europeu. No obstant aix\u00f2, es permet l\u2019entrada d\u2019aliments que no compleixen aquests est\u00e0ndards, tirant per terra els esfor\u00e7os de les productores i productors comunitaris.<\/p>\n Aquests condicionants exigits per les autoritats comunit\u00e0ries a la producci\u00f3 agr\u00e0ria comunit\u00e0ria suposen, a m\u00e9s, un sobrecost per a l\u2019agricultura i la ramaderia europees. Tot i aix\u00f2, els preus en origen s\u00f3n cada vegada m\u00e9s baixos, mentre que els preus al consumidor final es mantenen o fins i tot augmenten en plena crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n Per tant, les corporacions aliment\u00e0ries i la distribuci\u00f3 no nom\u00e9s pressionen les consumidores i consumidors per guiar la seva elecci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 el m\u00f3n agrari, amb una clara posici\u00f3 de domini a tot el mercat, des de la granja a la taula.<\/p>\n En els darrers 50 anys, a l\u2019Estat espanyol s\u2019han perdut 112 explotacions al dia i, darrerament, la intensitat de l\u2019extinci\u00f3 s\u2019ha incrementat: en els darrers 8 anys s\u00f3n 255 les p\u00e8rdues al dia. I no nom\u00e9s a la fase productiva, qualsevol iniciativa a petita escala en les fases de transformaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 tendeix a seguir la mateixa sort.<\/p>\n Les grans corporacions aliment\u00e0ries i la gran distribuci\u00f3 s\u00f3n, literalment, el negoci alimentari. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s i pitjor: s\u00f3n aquests dos actors els que ostenten el poder de determinar qu\u00e8 es produeix, on, com i quin preu, i tamb\u00e9 qu\u00e8 es menja, on, com i quin preu. El binomi gran corporaci\u00f3 aliment\u00e0ria i gran distribuci\u00f3 t\u00e9 el monopoli de l\u2019alimentaci\u00f3.<\/p>\n El sistema alimentari globalitzat t\u00e9 la seva contrapart al camp, ja que les corporacions aliment\u00e0ries i de distribuci\u00f3 busquen models agraris sense agricultors; poc respectuosos amb el medi ambient; que aposten pels cultius transg\u00e8nics i, quan estigui perm\u00e8s, per animals clonats i que busquen productes globalitzats i estandarditzats, convertits en commodity, amb qu\u00e8 s\u2019especula als mercats financers.<\/p>\n El sistema agrari globalitzat impacta directament al medi ambient, provocant la p\u00e8rdua de biodiversitat, l\u2019aparici\u00f3 de subst\u00e0ncies com a pesticides i nitrats a les aig\u00fces superficials i subterr\u00e0nies, la p\u00e8rdua de mat\u00e8ria org\u00e0nica del s\u00f2l, l\u2019acidificaci\u00f3, etc.<\/p>\n Aquest model corporatiu est\u00e0 despla\u00e7ant i destruint el model d\u2019agricultura social i sostenible, respectuosa amb el medi ambient, que fixa la poblaci\u00f3 al medi rural i que \u00e9s garant de seguretat aliment\u00e0ria, oferint productes diferenciats, nutritius i de proximitat en un m\u00f3n cada cop m\u00e9s globalitzat.<\/p>\n L\u2019alternativa<\/strong><\/p>\n Enfront d\u2019una dieta insana, basada en aliments altament processats, amb quantitats excessives de sucres afegits, greixos insans, sal i altres components que poden ser nocius per a la salut, hi ha un sistema alimentari alternatiu, cada cop m\u00e9s reconegut i buscat per la societat, basat en produccions d\u2019agricultura familiar i social, de proximitat, amb aliments de temporada, diversos, poc processats i altament nutritius.<\/p>\n L\u2019alimentaci\u00f3 sana no ens ser\u00e0 proporcionada, majorit\u00e0riament, per les grans corporacions aliment\u00e0ries de gran format predominant a l\u2019actual sistema alimentari, sin\u00f3 que necessitem una agricultura i ramaderia amb moltes agricultores i agricultors, familiar, socialment responsable, que produeixi els seus aliments per a la majoria social del pa\u00eds.<\/p>\n Per tot aix\u00f2:<\/p>\n Considerem<\/strong> que les principals causes que ens trobem davant d\u2019un dels problemes de salut p\u00fablica m\u00e9s grans del pa\u00eds es troben en l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una pol\u00edtica integral que garanteixi el dret a una alimentaci\u00f3 adequada<\/strong>; la permissivitat perqu\u00e8 la promoci\u00f3 dels aliments processats s\u2019imposi a l\u2019entorn social, incloses les escoles i els centres educatius; la regulaci\u00f3 deficient de la publicitat i el m\u00e0rqueting<\/strong> d\u2019aquest tipus d\u2019aliments, especialment centrada en la poblaci\u00f3 infantil; la manca de reglamentaci\u00f3 perqu\u00e8 la informaci\u00f3 que arriba als consumidors sobre aquests productes sigui vera\u00e7<\/strong>, no indueixi a confusi\u00f3 i frau i adverteixi clarament dels seus riscos; i la manca de pol\u00edtiques impositives<\/strong> que ajudin a reduir el consum de certs aliments insans, promovent els que s\u00ed que ho s\u00f3n.<\/p>\n Les nostres demandes<\/strong><\/p>\n Les associacions, organitzacions socials i professionals que subscrivim aquest manifest ens agrupem a l\u2019Alian\u00e7a per una Alimentaci\u00f3 Saludabl<\/a><\/strong>e per demanar el desenvolupament i la implementaci\u00f3 urgent d\u2019una pol\u00edtica que reverteixi la situaci\u00f3 actual. En concret, demanem<\/strong>:<\/p>\n Notes al peu:<\/strong><\/p>\n <\/a>1. Cal recordar que el 80% del sucre consumit a l\u2019Estat espanyol \u00e9s d\u2019importaci\u00f3, amb la qual cosa a m\u00e9s dels aspectes destacats en salut, cal afegir-hi els impactes ambientals i socials. Si consum\u00edssim nom\u00e9s el sucre local, no superar\u00edem el l\u00edmit recomanat per l\u2019OMS.<\/p>\n <\/a>2. http:\/\/www.thelancet.com\/journals\/lancet\/article\/PIIS0140-6736(15)60692-4\/fulltext<\/a><\/p>\n<\/div><\/div><\/div>\n
\n
![](\"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/imagen_descarga_manifiesto_por_la_salud_alimentaria.png\")
<\/a><\/span><\/div><\/div><\/div>![\"\"](\"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/logopie_dameveneno_vsf.png\")
![\"\"](\"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/logopievsf_dameveneno_vsf.png\")
![\"\"](\"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/logoagenciavasca_dameveneno_vsf.png\")
![\"\"](\"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/logoaecid_dameveneno_vsf.png\")
<\/p>\n