{"id":2115,"date":"2021-02-02T13:14:36","date_gmt":"2021-02-02T13:14:36","guid":{"rendered":"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/actualidad\/microplasticos-contaminantes\/"},"modified":"2022-05-11T09:43:54","modified_gmt":"2022-05-11T09:43:54","slug":"contaminacio-microplastica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/justiciaalimentaria-dev.host3ip.eu\/ca\/contaminacio-microplastica\/","title":{"rendered":"La contaminaci\u00f3 micropl\u00e0stica dels s\u00f2ls podria ser fins a 23 vegades m\u00e9s important que a l’oce\u00e0"},"content":{"rendered":"

La pres\u00e8ncia de micropl\u00e0stics als oceans \u00e9s demostrada per nombrosos estudis cient\u00edfics. No obstant, tal com denuncia l\u2019informe Plast\u00edvoros<\/a> presentat avui per Just\u00edcia Aliment\u00e0ria i Amics de la Terra, les dades actuals mostren que els micropl\u00e0stics presents a terra ferma s\u00f3n molt m\u00e9s nombrosos que els aqu\u00e0tics i que, de fet, la immensa majoria de pl\u00e0stic que trobem als sistemes aqu\u00e0tics t\u00e9 el seu origen en una contaminaci\u00f3 terrestre anterior. L\u2019informe assenyala que la contaminaci\u00f3 micropl\u00e0stica dels s\u00f2ls podria ser fins a 23 vegades m\u00e9s important que a l\u2019oce\u00e0<\/strong> i apunta que, de fet, aproximadament el 80 % de la contaminaci\u00f3 per micropl\u00e0stics a l\u2019oce\u00e0 prov\u00e9 dels s\u00f2ls.<\/strong><\/p>\n

A l\u2019Estat espanyol es produeixen al voltant d\u2019un mili\u00f3 de tones de pl\u00e0stic.<\/strong> La clau de l\u2019\u00e8xit est\u00e0 en els additius qu\u00edmics que s\u2019afegeixen durant el proc\u00e9s de producci\u00f3 i que confereixen caracter\u00edstiques diferenciades que fan possible la infinitat d\u2019usos pl\u00e0stics que coneixem. No obstant aix\u00f2, entre aquests m\u00e9s de 4.000 additius que s\u2019afegeixen al pl\u00e0stic s\u2019hi troben subst\u00e0ncies t\u00f2xiques, persistents i bioacumulatives, amb efectes perjudicials per a la salut i el medi ambient.<\/strong>
\nLa contaminaci\u00f3 i la introducci\u00f3 massiva de micropl\u00e0stics, amb aquests additius t\u00f2xics d\u2019alta durabilitat (la durabilitat del pl\u00e0stic acostuma a ser superior a una, dues i fins i tot m\u00e9s generacions humanes), alteren els nostres s\u00f2ls i provoquen un greu impacte en la nostra alimentaci\u00f3, salut i ecosistemes.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s la plasticultura?<\/h4>\n

El sector que m\u00e9s consum de pl\u00e0stics presenta actualment \u00e9s l\u2019agroalimentari, un 25 % del total. \u00c9s a dir, un de cada quatre quilos de pl\u00e0stics usats a l\u2019Estat espanyol est\u00e0 relacionat amb els aliments<\/strong>, i un 6 % correspon a la producci\u00f3 agr\u00edcola. Aquest percentatge suposa tones de pl\u00e0stics, l\u2019\u00fas i, especialment, el des\u00fas dels quals tenen efectes molt negatius per a la societat i el medi ambient. A l\u2019Estat espanyol estem parlant de m\u00e9s de 220.000 tones anuals de plasticultura.<\/strong> Si transformem aquesta xifra en una cosa m\u00e9s visual, per exemple en bosses de pl\u00e0stic, obtenim que el sector agroramader fa servir 40.000 milions de bosses de pl\u00e0stic que, esteses a terra, corresponen a la superf\u00edcie de la Comunitat Aut\u00f2noma de Madrid.<\/strong>
\nLa producci\u00f3 de fruites i verdures en l\u2019actual sistema alimentari (basat en una agricultura industrial i globalitzada) sembla inimaginable sense pl\u00e0stic. Pensem que tots els sistemes de reg, hivernacles i t\u00fanels estan fets d\u2019aquest element; les xarxes de pl\u00e0stic mantenen els ocells fora dels arbres; camps sencers estan coberts amb l\u00e0mines per escalfar el terra i allargar la temporada de collita. No obstant aix\u00f2, tot indica que la porta d\u2019entrada m\u00e9s important de micropl\u00e0stics als s\u00f2ls agraris \u2014 m\u00e9s enll\u00e0 dels residus generats per la mateixa activitat agr\u00edcola\u2014 es troba en l\u2019\u00fas dels llots de depuradora com a fertilitzant.<\/strong> Pr\u00e0cticament la totalitat dels micropl\u00e0stics arrossegats per l\u2019activitat dom\u00e8stica, industrial o agr\u00e0ria acaben en els fangs de depuradora i, d\u2019aqu\u00ed, la immensa majoria s\u00f3n abocats als camps agraris. En l\u2019\u00e0mbit estatal, aix\u00f2 correspon a m\u00e9s de 17.000 tones anuals de micropl\u00e0stics abocats als nostres s\u00f2ls agraris, la qual cosa equival a m\u00e9s de 3.000 milions de bosses de pl\u00e0stic de supermercat.<\/strong><\/p>\n

Ingerim 5 grams de pl\u00e0stic a la setmana<\/h4>\n

\u201cNo \u00e9s convenient suposar que totes aquestes tones de pl\u00e0stic que s\u2019acaben injectant als nostres s\u00f2ls s\u00f3n inn\u00f2cues; de fet, afecten significativament els ecosistemes i la salut de la poblaci\u00f3. El nostre sistema alimentari es veu torpedinat per milers de tones de pl\u00e0stics que, directament o indirectament, arriben al nostre cos i afecten la nostra salut\u201d afirma Jordi Men\u00e9ndez, responsable d\u2019accions de Just\u00edcia Aliment\u00e0ria.<\/p>\n

Els micro i nanopl\u00e0stics entren en contacte amb l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 a trav\u00e9s de la pell, de l\u2019aire que respirem o de tot all\u00f2 que ingerim. Els nanopl\u00e0stics s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019introduir-se a les c\u00e8l\u00b7lules i provocar canvis a l\u2019hora de bloquejar o alterar processos cel\u00b7lulars. De fet, estem consumint al voltant de 2.000 petites peces de pl\u00e0stic cada setmana, aproximadament 21 grams al mes, poc m\u00e9s de 250 grams a l\u2019any. Aix\u00f2 \u00e9s l\u2019equivalent al pes d\u2019una targeta de cr\u00e8dit a la setmana (5 g).<\/strong><\/p>\n

El problema de la sobreproducci\u00f3 de pl\u00e0stic \u00e9s ara reconegut en totes les esferes de la vida social i pol\u00edtica. No obstant aix\u00f2, l\u2019informe denuncia que les empreses productores de pl\u00e0stics i les seves associacions empresarials intensifiquen esfor\u00e7os per retardar, afeblir o tombar qualsevol intent d\u2019avan\u00e7 legislatiu encaminat a reduir la producci\u00f3 de pl\u00e0stics i a establir obligacions per a les empreses en mat\u00e8ria de reducci\u00f3 o gesti\u00f3 de residus.<\/strong> De fet, assenyalar a la ciutadania com a responsable de la gesti\u00f3 dels residus pl\u00e0stics sol ser una de les principals estrat\u00e8gies.<\/p>\n

Les organitzacions apunten al concepte d\u2019un sol \u00fas\u201d (produir \u2013 comprar \u2013 llen\u00e7ar) com a pedra angular del nostre model lineal de consum basat en la sobreexplotaci\u00f3 de recursos naturals i l\u2019externalitzaci\u00f3 dels seus impactes, que recauen en els ecosistemes, en la salut de les persones i en les regions i poblacions m\u00e9s desfavorides.<\/p>\n

I afegeixen que qualsevol proposta pol\u00edtica o corporativa que no tingui en compte aquest context ser\u00e0 un peda\u00e7, in\u00fatil per afrontar l\u2019emerg\u00e8ncia ambiental i social a la qual ens enfrontem.<\/p>\n

\u201cNo serveixen les falses solucions, cal desplastificar les nostres societats i el nostre menjar. I per aix\u00f2 calen pol\u00edtiques p\u00fabliques en tots els \u00e0mbits que impulsin aquest cam\u00ed amb decisi\u00f3. Hem de reduir dr\u00e0sticament la fabricaci\u00f3 i l\u2019\u00fas dels pl\u00e0stics en tots els sectors productius i, en concret, en el sistema alimentari\u201d diu Adriana Espinosa, responsable de Residus i recursos naturals d\u2019Amics de la Terra.<\/p>\n

Amb una acci\u00f3 reivindicativa a la pla\u00e7a de Juan Goytisolo de Madrid, les organitzacions volen fer una crida a incorporar les seg\u00fcents propostes pol\u00edtiques.<\/p>\n

A la Llei de residus que el Govern est\u00e0 negociant, caldria incloure-hi aquests quatre punts clau:<\/h4>\n
    \n
  1. Mesures per reduir de forma dr\u00e0stica la quantitat i toxicitat dels pl\u00e0stics<\/strong> que es posen al mercat, incloent-hi la prohibici\u00f3 de l\u2019\u00fas de subst\u00e0ncies potencialment nocives en la fabricaci\u00f3 de pl\u00e0stics<\/strong> (aplicant, si escau, el principi de precauci\u00f3), aix\u00ed com de materials i productes no reutilitzables o reciclables al 100 %.<\/li>\n<\/ol>\n
      \n
    1. Establir objectius vinculants de reducci\u00f3 de pl\u00e0stics en tots els sectors<\/strong>, i en concret en l\u2019agricultura, amb mesures de suport perqu\u00e8 el sector agrari dugui a terme aquesta transici\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n
        \n
      1. Establir objectius de reutilitzaci\u00f3<\/strong> ambiciosos, per exemple un 70 % en envasos de begudes per al 2030, i apostar per sistemes eficients per assolir aquests objectius com ara el sistema de dip\u00f2sit, devoluci\u00f3 i retorn d\u2019envasos.<\/li>\n<\/ol>\n
          \n
        1. Assegurar-se que les empreses que produeixen i distribueixen pl\u00e0stics assumeixin la seva responsabilitat en la prevenci\u00f3 i gesti\u00f3 dels residus que generen<\/strong>, i no permetre falses solucions que perpetuen l\u2019hiperenvasat i el model d\u2019\u201dun sol \u00fas\u201d, com ara els mal anomenats \u201cbiopl\u00e0stics\u201d.<\/li>\n<\/ol>\n

          A m\u00e9s, les organitzacions insisteixen en la necessitat d\u2019implementar altres mesures clau sobre els principals perills dels quals l\u2019informe alerta:<\/p>\n

          Sobre fangs de depuradora<\/h4>\n